Patrimoni històric

L'església documentada l'any 981 amb funcions parroquials, era dins del terme del castell de Savassona. L'edifici actual data del 1070. l'any 1078, Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, la va infeudar a Ramon Folc, vescomte de Cardona. Va tenir com a sufragània l'església del monestir de Sant Pere de Casserres. L'edifici va ser modificat durant els ss. XVII i XVIII, obrint-hi dues capelles laterals, canviant el portal de lloc, fent-hi un portal nou i sobrealçant la teulada. Una restauració feta els anys seixanta per la Diputació de Barcelona va suprimir aquestes reformes deixant només les capelles laterals.

És un edifici romànic d'una sola nau, sobrealçada posteriorment, amb un absis semicircular a l'est. Prop de l'absis, al mur nord, hi ha una absidiola semicircular. Al costat simètric no hi ha una altra absidiola, com caldria esperar, sinó un espai de planta quadrada. Les capelles laterals es veuen a totes dues bandes de la nau que van ser afegides posteriorment
La façana principal, modificada al S.SVII, hi ha la porta, coronada per un òscul i un campanar de cadireta de dos ulls.

Sant Feliuet és un magnífic exemplar de construcció anterior a la importació dels mestres llombards. Aquesta ermita, construïda durant els segles X-XI i reconstruïda el segle XI, està considerada com un dels pocs monuments de la Plana de Vic que serveix d'exemple per suposar com eren les esglésies construïdes a l'Edat Mitjana durant el període de repoblació, després de la conquesta dels àrabs.

L'edifici està format per un cos pre-romànic (que és el santuari o capçalera amb volta de pedra i arc ultrapassat) i una part romànica (la nau que està la porta principal que mira a migdia). La façana amb un petit òcul en forma de creu i el capçer coronat per un campanar d'espadanya, format per dos  finestrals d'arc de mig punt, que actualment no contenen les campanes, té la porta adintellada amb un arc escarcer. Del segle XVI és l'estrella salomònica a la clau central de la porta principal.

Per les restes arqueològiques de la zona, es creu en l'existència d'una primitiva ocupació del cim d'aquest turó. Poblament que degué romandre al llarg dels temps. La reconstrucció de la nau ha d'ésser del segle XI, època en que els comptes d'Ausona aixecaren Casserres, Sant Pere de Savassona i Sant Esteve de Tavèrnoles.

Hi ha poques notícies històriques d'aquesta capella, la més antiga de l'any 1037. Fou coneguda com Sant Feliu de la Roca, segons un testament de 1302. Va passar a fondre's amb la parròquia de Tavèrnoles i segons consta l'any 1691, es celebrava missa una cop a l'any.

Abandonada més tard, les seves parets varen degradar-se fins que l'any 1960 la Unió Excursionista de Vic la va restaurar.

L'església apareix documentada l'any 1064. Aquesta església fou una capella rural que serví per al culte dels habitants de la contrada de l'antic terme del castell de Savassona, al lloc d'Ardola. L'any 1936 fou abandonada i paulatinament s'anà degradant fins que vers l'any 1945 s'ensorrà. De l'edifici tan sols resten dempeus els murs de tramuntana i de ponent. La volta, l'absis i el mur de migjorn són sensiblement esfondrats i les seves runes omplen tot l'interior de la nau. La capella era d'una sola nau, amb absis semicircular, obert al cantó de llevant. Tenia un possible atri o porxo adossat al costat de ponent que avui també és esfondrat. La volta deuria ésser de canó, encara ara deixa veure una part de la seva arrencada. La forma de l'absis es pot endevinar per una part que encara és visible. El portal d'entrada fou obert al mur frontal de ponent, actualment només en resta la part interior, que té un arc de mig punt amb dovelles sense decorar. Aquest portal ha estat espoliat per la part exterior.